Villancicos castellans

Diumenge 25 de desembre 2016

Nadal. La ciutat s'ha llevat amb boira i jo ho he fet més tard del que acostumo. Acabo el nocturn de Portbou i trenco una no massa rigorosa tradició, la d'escoltar l'oratori de Nadal de Bach. M'he dedicat a posar els dos compactes del quartet Gerhard i a repetir el Janácek extraordinari. També una estona de villancicos castellans, un compacte que va aparèixer a la panera de la feina. Educats en castellà, encara que el nostre entorn sigués català i catalanista. Una mena de substrat inconscient plenament conscient me les feia cantar sense cantar-les a veu alçada, i no pas per no voler-les cantar, si no, més aviat, perquè no sóc de mena cantaire i poc en sé. Adonar-se que me les arribo a saber més que les nadales on no passo de cantar estrofes aïllades. Sentiment no volgut d'haver estat colonitzat, i no voler entrar en l'estèril debat de qui és millor o pitjor, només els dropos són pitjors, i si en un món que se'm va imposar, que, en certa manera perdura, i que gràcia no em fa perquè, deixant de banda la bellesa del cant, no puc considerar-me igual a un poble que canta el Nadal d'una manera tant diferent a la meva, a la nostra.