Queda perdut

Dimecres 7 de desembre 2016

A estones sóc feliç, molt feliç, de la mateixa manera que la infelicitat em venç. La Madama des de la Scala en directe i l'escolto. Cavour més que Verdi i no sé si se m'entén. Somniar, el consol dels no pas pobres, no pas, el somni una riquesa, però, és clar, és probable que mai hi sigui, tant sé val, somniar, potser, el potser de sempre, però la certesa del poder escoltar i ser-hi d'alguna manera. Felicitat. Ostres! quina lletra més excitada que ratllo a l'esborrany, ni menuda ni apetida, histèrica, nerviosa, trencada, quequejada, com la meva parla que sempre es sol entrebancar per més que vulgui semblar fluida. Una Madama impecable. Demà, com sempre, treball. M'agafaré vacances nadalenques. Nerviós, ximple; hauria de prendre notes constants pel carrer, o a casa, d'idees que em venen al cap i semblaria un ximple amb totes les sis lletres perquè, si no s'escriu, tot queda perdut. Breu i ben prou n'hi ha.