Després de la crisi

Dijous 29 de desembre 2016

Després de la crisi, la calma. No me n'acabo de curar i retorno a aquesta mena d'estat no compensat entre el que es viu i el què es vol viure. Distància i oferta que no m'atrau i que poc esforç faig perquè m'atragui. Potser, torno amb el potser dubtós poc segur, l'entorn no acompanya o no me'l faig company de viatge. A estones pecat d'hostilitat que provoca ràbia i estat d'ira, crisi. Envoltat de llibres i de música digital i plastificada. Assegut en un sofà d'un habitatge més que confortable i n'hi hauria d'haver prou per a superar qualsevol crisi i que poques més n'esdevinguin; i no n'hi ha prou, mancances, vés a saber quines, o per massa sabudes es vol fer veure que no sé saben i no s'acaren, personals, neuròtiques, la calma del dia després.