Faré un cafè

Diumenge 11 de desembre 2016

Aprofito moments de brevetat per dedicar'els a llegir. Temporada de més poca lectura i de massa existència, allò que l'empiocada majoria en diu vida i no passa de la ximpleria del treballar sense mesura ni objectiu o del fotre's de fàstic. Moments de conscient consciència que desvetlla inconsciència adormida per músiques i pensaments que solen ser gratificants. Matí de diumenge meu que si volgués podria anar unes hores a treballar, bé m'hi voldrien. No m'ho han demanat, més val, encara trobaria forat per anar-hi i perdre'm aquesta petita estona setmanal de lectura intensa, d'hores de solitud de matinada fosca fins que el dia es lleva amb boira intensa que no s'alça. Per què has deixat el cavall sol? Mahmud Darxix, allunyat, poesia, proper, molt proper, món àrab, palestí, conflicte, ple de religiositat no fanàtica, identitat i amor a la terra, a la tradició oberta al món i amor a la família que difícil resulta valorar què té de bo i de dolent, apuntat, em sembla apuntat. Recomanable. Acaben de donar les nou. Faré un cafè.