Clos a la cuina

Divendres 25 de desembre 2015

Molta boira al carrer. Mil cent onze entrades. Vaig perdre les claus de casa pel carrer i em trasbalso de mala manera. Passar d'amunt, amunt, amunt a avall, avall a avall de tot en un instant, en un segon. Nadal. Cuinar. Clos a la cuina i la tradició d'escoltar, d'apropar-me a Déu, Bach, l'oratori de Nadal. La casa decorada i apunt de rebre uns convidats agraïts i complaents: els cosins de cada any, la poca família que em queda i el germà que vindrà més tard a la sobretaula. Ritual. Em plau. Deu tirar la sang. Sopa torrada i llagostins al forn, un clàssic i l'estridència, la novetat del tercer plat, l'experiment culinari de cap secret, un confit d'ànec al forn o a la cassola amb poma i ceba i encara no sé què més. Experimentaré i serà bo i, si no ho és tant, el cava ho emmascararà. No en faltarà, de cava, i la conversa no serà pas plàcida, més aviat excitada, educada, un pèl cridanera sense cridòria, apassionada i a estones sentimental de vells records dels pares absents, alguna fotografia antiga, com cada any. Converses regades, no sé si massa i tot, però tant se val; no seríem el que som, els Font-Pagès que denoten caràcter i una essència molt particular. Res de nou. Nadal, bon Nadal, i clos a la cuina cuinant i prenent cafè calent acabat de fer.