En el meu cas

Dimecres 30 de desembre 2015

Estralls genètics de bons i de mals tics repetits. Dificultat d'acceptar el que s'és, quan hauria de ser fàcil deixar l'orgull de banda i no desvalorar de mala manera la falsa misèria, en el meu cas, presa com a manca d'inquietuds, de voler anar més enllà sense anar enlloc i creure's que s'avança. No deixa estar bé per més vida viscuda, volguda i desitjada. L'àvia no volia que la mare es quedés a pagès ni que treballés a la fàbrica tèxtil del poble. La va enviar a Vic, una ciutat closa com un poble, i a la mare no li agradava ni pagès ni poble, era poca cosa, i jo, massa em temo, que ho he heretat, quan en realitat no hi ha res, res, de mal, ni de bo, ser a pagès, al poble o treballar a la fàbrica, només acceptar-ho, només.