La mala sortida

Dilluns 28 de desembre 2015

Energia de dilluns poc gastada. Diumenge tancat a casa. Estat evasiu. Projectes de sortides poc engrescadores que acompanyen a fer vida monacal i a fomentar l'evasivitat. No tempta la mala sortida que ressegueix converses i llocs de reiterada familiaritat. El monestir, intensos instants volguts ofereix. Home de mitjanies inquietes i amb tendència a actuar, a moure's. Parlar, força: dialèctica, actualitat, esport, política, literatura, música i oratòria de particular intensitat. Mundà i reserva del món interior. Reservat, no hermètic, no. Vehement quan cal. Contradictori. Intentar no donar més voltes de les que calguin quan no es vol dilatar. Nerviosisme. Enemic de l'excés perdedor, empatollat, assembleari sense autoritat, poc compromès, de no saber què es vol, si és que alguna cosa es vol, i a on es vol arribar. Aturats, en política, en la vida en general, per excés d'aquesta mena de retòrica saberuda, obtusa, que no deixa avançar ni fer res als demés que no estem de tantes punyetes i apressats d'enllestir feina parlada, reparlada, i encallada en la inconcreció del no anar ni endavant ni endarrere i anar de crític i no ser capaç de bellugar els fils que marca la lògica intel·ligent de la història. No se'n deu saber, d'història. Crític.