De mala mort

Dissabte 19 de desembre 2015

Un altre dissabte treballat, llevat hores abans de que surti el sol i a les celebracions sempre ser el darrer a marxar. Hi ha pobles que deurien haver estat de mala mort, de vida antiga dura i feréstega i de vida moderna plena de placidesa i de natura. El que sempre dic que no m'agradaria, sense tastar-ho, i que em convindria per asserenar-me i deixar de banda aquest insuportable malestar neguitós que massa m'afecta. Cinquantena d'una amic. Espinelves. Emocions, les que costen tant d'expressar, expressades per qui les rep, agraïdes, ignotes per a un mateix mancat d'haver-ne rebut de semblants. Gent desconeguda i poca de coneguda. Manlleuencs. Espinelves, el que deuria haver estat un poble de mala mort i ara de bona vida a tocar de tot arreu. Poble de postal, de pessebre i amb campanar, amb església, del romànic més nostrat, més ben cuidat i més exquisit de la comarca. Ben menjat i begut sense excés.