Deu ser

Dimecres 16 de desembre 2015

Apunt de l'Enrique Vila-Matas i ho deia en Borges. Deu ser. Recordem la darrera vegada del record, del fet, per més llunyà que sigui, perquè la primera, l'origen, el cau de la rememoració, el que està amagat en el més profund del subconscient, massa dolorós pot arribar a ser, i em sobta, o no, aquest sovintejat costum de novel·lar infanteses idealitzades, poc o molt tristes, terribles, felices o alegres. que em solen semblar que són amarrades al ferro roent del darrer record, el que ens hem fet nostre i ens agrada que sigui i ens convida a la benevolència de no haver d'enfrontar el malestar absolut insuportable del primer record, el nostre, més que cap d'altra, que de nostre gota ens agrada que ho sigui, però és el que fa mal i fa lleig d'ensenyar.