Ni botxins ni víctimes

Dimecres 2 de desembre 2015

Els victimistes poden arribar a treure el pitjor de mi, la més rabiosa ràbia que el caràcter transforma en mala llet i en paraules cridades i mal dites. A la feina, en el món en general i en la política com a mirall de la societat on ens toca estar. Som el que ens mereixem i el que hem aconseguit de bé i de mal. Els polítics, els que escollim. Societat representativa. Si els projectes, els serveis, els processos, no avancen, ni botxins ni víctimes, nosaltres mateixos ambdues coses, el reflex que ens retorna el mirall, la societat, la nostra, que de víctima res de res, encara que ens la vulguem fer i ens arrossegui. I en Quico que calli. No farà més del que fa. Poca cosa, ben poca cosa.