La Cantina

Dijous 17 de desembre 2015

Encantat amb el tràfec i neguitós amb la cridòria. Escapar sol a prendre el cafè de l'esmorzar. Evitar la cova de cada dia i enfilar dos-cents metres cap a la Cantina a fer-la petar amb el Juan. Retard sabut de cinc minuts a rodalies tres. Encara poc és. El trenc de Vic, on no cal que robin cable, ni coure, ni res, Florir-te i quedar mort de sentiment és anar-hi. Velocitat centenària del dinou. Fins a Vic es passa, de Vic cap amunt, a vegades s'atura i no es va ni endavant ni enrere. Viatjat poques vegades més enllà de Ripoll. La mateixa estona de Barcelona a Puigcerdà en tren que de Barcelona a Moscú en avió. Tràfec de gent poc sorollosa, més que pacífica pacient, que pren cafè i que compra bitllet per agafar el tren i espera l'encreuament del tren que baixa de Ripoll i del que puja de Barcelona. El que baixa va tard i el que puja encara més. Dia sense incidències, només descontrol horari habitual de més d'una centena ençà. Intranscendència.