Masteguem amb dents corcades

Dilluns 14 de desembre 2015

Em convenia un dia de recloure'm a casa. Ahir. Lucia de Lammermoor, l'òpera que passen al Liceu i que massa bones crítiques no està rebent. Manen els directors d'escena i les adaptacions, això, adaptacions fora de context. Donizetti, un d'aquells músics frescs a cavall entre l'enfitament belcantista i el dramatisme romàntic. Passa bé. La vaig anar a veure i a escoltar un més de maig del vuitanta-set. Edita Gruberova la diva. Temps previ a la crema, sense la incòmoda incomoditat dels subtítols no requeridors de cap mena d'esforç per interessar-se per l'argument i no pujar el graó de la inquietud, de viure en una mena d'estat d'infantesa perpètua de qui no coneix ni es preocupa de saber, o, encara que no se sàpiga, o no s'hagi nascut en un món sapient, on la música forma part de la quotidianitat, intentar, només intentar, absorbir saviesa i esforç d'aprendre sense que se'ns mastegui la vianda i voler fer creure que sols ens la masteguem amb dents corcades i pupil.les gustatives atrofiades acomodades als nous vents estarrufats que bufen a l'òpera i m'atreviria a dir arreu. Efectisme. lluminària i foc d'encenalls enlluernadors.

Comentaris