Només una per cap

Dissabte 26 de desembre 2015

Sempre podria escriure el mateix. Variacions sobre lectures i música. Un dia horrorós de sol emboirat. No fa. Vida acomodada. Complicacions innecessàries. Callar parlant menys i encara sensació de vehemència, d'humor sacrificat i incomprès quan es manifesta. Escoltar i intentar no adoptar cap mena de protagonisme ni d'opinió massa ferma. Cada vegada em resulta menys costós. Cert que se'm busca per opinar i conscient que no sóc el que havia estat, de tant en tant un esclat antic de ridiculesa m'envaeix, escadusser, breu i callat o fet callar, tant se val, em delata. No sé de què ve aquesta entrada. D'observar i d'escoltar, segurament, converses a taula de diades que conviden a fer-ho. Cap mena de judici. Observació. Empatollat. Crític en un mateix. Apunt d'un dinar familiar poc regat i regal de Nadal. Canalons i llagostins no massa cuits. Canalla esverada i conversa, conversa, la que hi haurà, participada i escoltada, evitant protagonisme i participació que no vagi més enllà de la cordialitat dispersa, burgesa, amb el plat al davant i vetllar que una de les poques ampolles de cava no estigui gaire lluny de la copa. Ahir, perdem pistonada, ens fem grans, només una per cap.

Comentaris