Entre copa i copa de conyac

Dimarts 29 de desembre 2015

Primer acte del Faust de Gounod. Òpera francesa, aquesta, molt escoltada i mai vista representada. Instrumentació elegant, com ho sol ser la música francesa. Emmirallats del món existent més enllà de la ratlla tan diferent del nostre. Temps d'estiu d'infantesa empordanesa. No s'entenien i hom començava a aprendre aquella llengua, semblant, diferent, de sons nasals i aguts fugits de la planor parlada nostra i de l'imperatiu esdrúixol castellà. Amorrat a la tele. Dues sèries: Julie Lescaut i Boulevard du Palais. Intentar seguir-les en versió original subtitulada. Seguidora la Julie i gairebé impossible el Boulevard. En Rovère, l'heroi antiheroi de culte personal de no seguir res del que fa, de com viu, de com pensa i de com es comporta. La irònica i sarcàstica mala llet del viure només el dia a dia, un darrera l'altre i amb poca preocupació pel de demà si s'està vivint avui. Existencialista tronat. Alcohòlic sobri. Solitari que sempre sol anar acompanyat o es busca companyia a la barra del bar amorrat a la copa de conyac. Parlar amb el cambrer que li fa de psicòleg o amb algú similar que tingui al costat. Amargat, atractiu sense atractiu físic, més aviat lleig, de misògina no manifesta i sí d'amagada mostra. Desenganyat com aquell que ha perdut la capacitat de somniar i que no desespera amb amagada desesperació si cap somni atrapa entre copa i copa de conyac.

Comentaris