Pel mateix patró

Divendres 18 de desembre 2015

Toca bregar amb massa mena de gent que em sol semblar sempre ser igual. Tallats pel mateix patró i cadascú amb el seu patronatge incapaç d'ajustar-se a cap d'altre. Ajudants a la feina. Fa dies, un mes i escaig, un de nou que molt nerviós, en dec estar, n'estic, molt, massa, em posava i reculada, marxa enrere, la d'adoptar nova estratègia, sense esverament, sense renec, sense el moc que es transforma en crit. No és just. No cal. Tractar, aprendre que no som soldats, i als soldats tampoc se'ls hauria de tractar de qualsevol manera. A ningú, ni a un mateix. No gosa, l'ajudant, molt poruc, amb algun problema amagat i massa d'exposats. Cinquantena i no, no el faré fora, de cap manera, encara que em pressionin porucs afectats de falsa, si en pot ser, arrogància. Demana, pregunta, amb educació i treballa al seu ritme poc accelerat i continu de feina ben feta i ordenada en un món, en una estructura, no mal educada, de funcionar a batzegades, senzillament, no educada i de mancances no reconegudes on la supervivència no entén ni de bones paraules i d'educació sobrera per més dur que pugui arribar a semblar.

Comentaris