Espera de sentència

Diumenge 6 de desembre 2015

La ruta Bach. Calcades matinals de diumenge. Espera de sentència culinària. El meu germà i família a dinar i el menjar apunt de ser cuinat. Jo hauria tirat pel dret amb una recepta adaptada segons com es desenvolupi la cocció, la textura, el gust i l'olor. Sortirà bo o dolent com sol sortir sempre. Espera de sentència vinguda de Calldetenes, de conversa esmorzada, de poc cuiners que res cuinaran i que tot, el que es cuinarà, que cuinaré amb pressió no desitjable, podria haver estat millorat si s'hagués fet d'una altra manera. Mànigues no arremangades i mans ni molles ni enfarinades. Teòrica del saber que es pot fer sense pràctica i conèixer, escoltar, sempre, a massa cuiners de fet i de boca, de paraula dogmàtica de creure's que un cagalló de gos bullit hi donaria sabor pel simple fet que se n'ha fet dogma no experimentat. Cabòries personals d'espera de posar-me a feinejar amb intranquil·litat acumulativa no desitjada. Cava a la nevera i no pas per a celebrar la sagrada diada inamovible, incorrupte i dogmàtica, la que sempre dicta sentències sense espera.