Oasi reconfortant

Dimarts 15 de desembre 2015

Entrada insubstancial, banal i dolenta. Escriure per a no dir res sabut, pensat i depriment. Res de profit. No haver escoltat el debat de la vella política castellana. Me n'he empassat dosis noticiades aquest matí. Poc interès i, tot i així, votaré una de dues opcions clares, cap de castellana, més una que una altra, però sí una o altra de les dues. Res més en vull saber. Enfitat de l'engalipament.  Gosar dir que ara sí. Abans no? Què s'ha fet fins ara? Com és que qui proposa solucions, sense trencadissa, sense canviar res, tot just ara s'adona que no es va del tot bé? Ara sí. Preguntes estèrils, inútils i votaré. Votar per convicció poc convençuda i per creure's que alguna cosa pot arribar a canviar sense canviar. Lampedusa, el seu missatge, miratge del desert i algun petit oasi reconfortant per anar tirant ara i sempre sí i no.