Capellans ignorant de pagès

Dilluns 18 de desembre 2017

Crític de genètica. Censurat més d'una, de dues i de tres vegades. Una manera de viure que vaig aprendre del pare. Un deute que es deu compatibilitzar a l'actiu del llibre major. No el pagaré pas, me l'he agafat d'herència d'oculta comptabilitat. Els sermons insípids dels rectors parroquials del comarquinal de la mena infantesa, de llavors, d'aquells capellans ignorants de pagès que les seves mares, més ignorants que ells mateixos, cregudes que el fill capellà els hi obria les portes del cel, hom se'ls havia d'escoltar i no crec pas que massa ningú se'ls escoltés. Predicadors de cels eterns i de terrenals inferns. Imaginacions meves. Discutir sermons quan es sortia de missa de la Pietat o de Sant Felip. Poc anar a la cripta de la catedral. Construcció i petites destrosses. Formar criteri. Un cert adoctrinament que no creia de doctrina doctrinària. Una mena de pensament lliure que, inconscientment, es volia allunyar del gregarisme i se n'allunyava. Crític i pencaire, un mateix, i el pare també. Ambdós homes del nostre temps, que moltes n'erren, o potser no tantes, perquè massa en remenen. Qui no en remena. no n'erra, ben cert, però, com a mínim, que no s'atorgui el dret de crítica ni el d'exigir perfeccions, divines, no divines, les que se me'n fumen, unes i altres, perquè, llavors, al meu entendre, i em molesta, i molt, la ilegitimitat delata i, segurament, hom no s'és capaç d'adonar-se de gaire cosa. Família de descreguts, la meva, la de sang, o de creguts de conveniència o de poc atabalament. La perfecció només la té el Déu dels capellans ignorants de pagès i dels que no ho són, ni de pagès ni ignorants, i a aquest Déu ningú ha pogut veure que tan perfecte sigui i que tota crítica pot rebre si absenta i de vomitiva blasfèmia està constituïda, fonamentada i respectada.