No donarà el volgut

Divendres 29 de desembre 2017

Tres dies de vacances camuflats. Poca cosa. Casa i ciutat. A les nits somnio feina atabalada. Trist. Dies de molta proposta no aconseguida. Fartanera d'excés i no hi estic avesat. Més enllà de l'habitual de qui dia passa any empeny, poc problema. El tractament de l'ansietat em funciona i em seda sense entrar en estat de preocupant ensopiment. Content perquè em podré jubilar, sembla, més aviat del que m'hauria pensat. L'espera no se'm farà llarga, però adonar-se que la vida avança i que tindrà un final abans del definitiu, fa pensar, fa aturar i sàvia conclusió pensar que és llei de vida. Vida d'irregularitats, de bones i de males estones, de bona i mal economia, d'estones felices i de molt desgraciades per a no dir tràgiques, en cerca d'equilibri que no donarà el volgut, però que tampoc estarà del tot malament si es fa balanç, sense estar bé del tot i a tothora millorable. Mentre escric avec le temps de Léo Ferré, el què no és aquest text, poesia pura.