Dissabte també treballo

Divendres 8 de desembre 2017

Després de la tornada i de la no dormida ha estat un dia complicat. M'adormo al despatx. Anormalitat haver de treballar en diada assenyalada. Els llençols ja es perden sense bugada. Ho acceptem com una anormal normalitat pel fet de que es viu i supervivència es confon amb vivència o amb viure. No sé què és pitjor. Immers en les particulars disquisicions de filosofia pràctica d'estar per casa. Ha estat bé anar a Brussel·les. La colla també. Hem rigut força. No hi estic gaire avesat. Hi ha gent que es pren la vida amb una altra filosofia. La seriositat s'hi adapta. Vent, fred i pluja, un còctel perfecte per engalipar un refredat. No ha estat el cas. Molesta l'artrosi al genoll. Molta son i afectat de cansament excitat i amb una mena de tristor que no em sé treure de sobre. He tornat a un estat que permet empresonaments i penalitza a qui no pensa com vés a saber què. Faria riure si no fora veritat i exili no suposés. Exili no pas daurat ni glamorós, penós, tràgic i d'ingrata injustícia. Tornat a casa, jo, de fet ja hi sóc, i he dormit dues hores mal comptades al meu cantó de llit. A treballar. Espero plegar per allitar-me. Dissabte també treballo.