Nadal escandinau

Diumenge 24 de desembre 2017

Em solo imaginar la màgia dels Nadals escandinaus. Se m'ha acudit abans d'anar a cagar el tió. Celebració i trobada. Immers ens perspectives de dubtosa claredat i en el fet de no haver-ne celebrat mai enlloc que no hagi estat aquí. Cap mena de fonament. I no pel fred, ni per la neu, ni pel recolliment de la calidesa de la llar de foc, ni per vés a saber què. Parlo, escric, per parlar i escriure, perquè ni idea en tinc. Imaginacions, reitero. Confabular de latituds on tinc entès que el contacte familiar no és tan intens ni constant i moltes famílies sols es veuen en aquestes dates. M'imagino molta cosa a dir-se i deu fer la trobada especial, esperada; no pas com en l'idèntic festejar nostre, llatí, de veure'ns cada dos per tres, i tota vida és sabuda exempta de novetat, i el nucli, molt nuclear tot ell, sol ser més compacte i més dur que un pinyol d'oliva submergit en la indigerible suportabilitat de novetats antigues i de gairebé cap de nova.