No va de filosofia ni de religió

Dissabte 2 de desembre de 2017

Escolàstic, tomista amb espurnes esquitxades de jesuïtisme, i no sé si lliga amb aquest còctel mancat d'esperitosa trempera. Ni franciscà ni benedictí tampoc en sóc. Camil encara menys. Aristotèlic de mena i encuriosit de platonisme que em mostra enganyosos paradisos cristians. No va de filosofia ni de religió. De justícia.  D'injustícia o de sufisme d'injusta justícia. Ostres! la feina de l'advocacia. Guanyar encara que no s'ajusti a la realitat. Pagats per mentir i per manipular. Sofisme, el voler tenir sempre la raó o ser hàbil per a capgirar la truita al teu cantó. Un magistrat, una mena de magister clàssic d'arrogant modèstia, el mestre que poc mestratge en voldria un operarius de la mena que en sóc jo. Aquest matí, opus facit, a la ràdio. No es condemnen les idees, es penalitzen els actes, les actuacions. Si no hi ha actuació mai es podran tocar les llagues de Crist i jo, sincerament, viure en un estat permanent de no estat curull de platònisme, no fa. M'estimo més altra cosa, un altre estat sense estat que hauria de ser estat d'estat propi: dansar, tocar, moure'm, sentir, viure, o, senzillament abstreure'm amb aquesta música que de filosofia i de religió en pot arribar a anar. Íntima, meravellosa, sensual, plena de vida i de voler deixar viure en el que més estimo: la llibertat i el respecte.