Precisament per això

Dijous 7 de desembre 2016

Com aquell qui res, tres anys de blog. Avui serà un dia dur. A Brussel·les. El tancament d'ahir. A les dues de la matinada llevat i a les quatre al Prat per a poder volar a les sis. He dormit les hores perquè he endarrerit el rellotge. Obert al pelegrinatge manifestat. Anar i tornar. De matinada a casa. Estrès positiu. No em costaria gaire parlar-ne. Com el colesterol, diuen que n'hi ha del bo i del dolent. Amb l'estrès cosa semblant deu arribar a passar. El que podré arribar a patir avui em plaurà i poca molèstia em suposarà si no oposita a la permanència. Informen que ens espera fred, vent i pluja. Avesat al fred de la Plana. Raons que ben poden sonar a excusa per a no fer res, per a no anar enlloc, per quedar-se a casa, o anar a la feina i deixar-se abatre per la insipidesa de la mandra treballada arrossegada mancada d'esforç de qui no deixa d'estranyar-se de com es pot arribar a fer tal bestiesa per anar-se a manifestar i tornar. Gesta cansada quan s'ha treballat el dia abans i es treballarà el dia després. Però, no ho sé, precisament per això, cal, o deu caldre, treure's i llevar la mandra de sobre i afrontar un dia matinat, manifestat, expressat i reclamat de llibertat mutilada.

Comentaris