Sensació de pedaç

Dissabte 16 de desembre 2017

No crec que ho hagi de deixar malgrat crisi personal que real no no hauria de ser. No em vull arrossegar. Un món a l'abast tinc i els llibres no m'abandonen, ni els penso abandonar. Em venç, i ha estat contingut de sessió terapèutica, la sensació de pedaç i la sensació de pedaç pot resultar plaent o carregada d'insatisfacció impalpable a no pas massa llarg termini. No se'm deu entendre. No és fàcil i m'agradaria resultar ser més planer. Deu ser que no me'n dec voler sortir, de ser més planer, perquè m'encallo en el pedaç del llibre, de la simfonia o de la melodia de jazz, evasors, com ho poden ser l'alcohol o la cafeïna, d'altres no en tasto, sí, només ansiolítics receptats i de baixa intensitat. Emmascaradors subtils, barroers, tant se val! que amaguen mancances de descompensada vitalitat que no hauria d'estar o de ser-ne conscient amb inútils menjades de coco expressades a teràpia.