Val més no

Dijous 14 de desembre 2017

Mancat d'intel·ligència i de molta saviesa que m'hauria de començar a creure, quan envoltat d'intel·ligents i de savis de dubtosa saviesa n'estic. Peto sovint i al purgatori purgant pecats en vida viva estic sota amenaça d'infern acotat de finat dia. Llavors, foscor i repòs d'oblit ressuscitat quan algú es recordi de mi en un anecdotari confós de tal dia va ser. Massa mal he fet, massa mal atribuït també, publicitat, que fa sentir i se'n sent un mateix i remei hi vol posar amb acompanyament escridassat de ma esquiva punitiva. Dia estroncat. Com em sento. Em passarà, demà mateix. No ho hauria d'escriure. La comèdia de sempre i sensació de falsa martirologi. També sóc botxí en certa o en complerta manera. Callar i treballar, la meva vida. Parlar i gaudir, a vespres, val més no.