No sé què hi troben

Dissabte 9 de desembre 2017

Marrada via Taradell i Santa Eugènia de Berga per arribar a casa. No sé què hi troben. La general col·lapsada des de Tagamanent i tots a badar embussats per acabar comprant un espetec i poder arribar a menjar un entrepà de botifarra d'industrial pagesia a preu d'or. Amb una mica de sort, potser, sentiran com es parla català en acostumada habitut. No els he anat a empaitar ni a seguir. Parlo i escric de vella experiència. No em fan sortir de casa. Fa fred i no em de gust badar a res mirar. Clatells, empentes i sentir parlar castellà cridaner de tarda perduda perquè gaire res més a fer hi ha. Sona despectiu. Ho deu ser i m'hauria d'importar. No estic per sobre ni per sota del bé i del mal. Intensa manca d'identificació amb aquesta marca de ciutadans que poden no arribar a representar la meva concepció de la cosa pública. Sento que si no me'n deixessin ser. Aspiro a una altra mena de ciutadania. Aquests, taronges, quan no fa pas massa eren vermells, un color més bàsic, menys sofisticat i de no sé pas si de més conscient definició ideològica. Suposicions, només suposicions, de cavall estant. 

Comentaris