Importància no té

Dimarts 5 de desembre 2017

Diumenge hi va haver el dinar de cosins. Hi vaig de gust. S'acosta el Nadal. Conscient que sóc el més diferent de tots i el que m'he mantingut més al marge de la família. La mare hi ha tingut molt a veure, i no estic dient cap bestiesa. El pare no. Són i eren els seus. La vida, per raons molt obscures que mai podré aclarir, ens ha portat a prendre camins diferents. M'hi dec assemblar pels farts de treballar i pel sensible respecte quan es parla dels pares absents idealitzats com a persones gairebé perfectes d'imperfeccions que no es tenen en compte. Gent de broma fàcil i ocorrent que força calcada sol ser i que defuig de la seriositat sarcàstica i irònica de particular ús mancada de franca salut verbal. El sarcasme i la ironia massa amaga i malaltissa sona encara que faci riure, no exempta de gràcia i esperada per ocorrent. M'agrada, i em sorprèn, perquè no hi estic acostumat, només a la fàbrica, la poca elegància, no sé si n'és l'adjectiu correcte, a parlar de sexe i fer-ne broma carrinclona i sovint barroera. Picardia que traspua poca experiència, molta imaginació i maquetes estipulades d'abast suat de massa hores de màquina i de repetitives feines que obren les ales a qualsevol mena d'expansió d'instints ocults atipats per rutinària activitat. Instints no pas tots sexuals. No hi estic acostumat, a casa tampoc, malgrat viure en un peu a cada cantó. No en solo parlar mai gaire i crec que al·lusions, les poques que en puc arribar a fer, denoten una mena de savoir faire escrupolós, el del meu món privat, públic i polític. No se'n parla, ni en picaresca ni en instint ocult, i es fa o no es fa, a la callada i es transporta al terreny d'afer privat, hipòcrita, que sovint és més expansiu i de no sé pas si de més extensa promiscuïtat. No ho vull saber i, si haig de ser sincer, importància no té.