Clivella

Diumenge 7 de febrer 2016

Desempallegat de la mandra d'ahir. Estat d'ànim de preocupada estabilització. Descansat. El Barça guanya sempre. Demà a treballar. Ganes. Feia molt de temps que no llegia un llibre seguit. El darrer, les ones de la Virginia Woolf. Avui ha estat la clivella de Doris Lessing. No sabia ni que el tenia. Petit, dues-centes pàgines, m'ha fet el pes i l'he agafat. Només parar pel futbol i per dinar. L'origen matriarcal de la societat. Clivella entre homes i dones. Dos bàndols. Els mascles, sobrevinguts, comparses que manen sense manar i orgullosos d'atributs irrefrenables frenats quan les necessitats biològiques i procreatives del bàndol oposat són satisfetes. Confrontació i entesa per necessitat, la que sigui, la que s'imagini, vàlida, i una mena de lluita pel poder de supremacia que, per més que ens ho vulguin fer creure, no és, ni ha estat mai dels que ruixen, dels engendradors, dels que escampen, només escampen, la llavor fecundada per la dona, per la terra, femenina, la que fa rutllar el món i no volen que ens ho acabem de creure. Clivella