Tarannà

Diumenge 21 de febrer 2016

Més que cap, l'illa del dia abans, l'Eco que més m'ha agradat. Cap de setmana d'estar sol. M'hi acostumo. Rebre fotografies d'estades angleses. M'agradaria ser-hi i sé que no és i que, potser, tardarà més del que em puc arribar a pensar a ser. Pensar massa sovint, i no és bo, que estic dissenyat per treballar i no pas pel gaudi de la vida. Intento que no sigui així, però no me n'acabo de sortir. Els moments són breus i no s'expandeixen. Els viatges, les estades a llocs forasters, agafats com a miratges de diversitat del viure fugisser, plaent, que acabaran, acaben, sent les mateixes, amb variants, aquí i allà, on només varia el paisatge, la climatologia i una mica, només una mica, el tarannà de la gent i no cal enxampa'ls-hi la rutina, ve a ser la mateixa.