Mandra

Dissabte 6 de febrer 2016

Mandra d'escriure, mandra de viure, mandra de jaure, mandra de mirar la tele, mandra d'escoltar música, mandra de llegir, esma de treballar i, ara, ganes de no fotre res per massa cosa que faria que no em seria compensada i recriminada. Tarda d'esborrany i de capcinejar. Matí treballat. M'és igual. Em distrec. No em distreu el temps lliure. Ara no. M'havia distret. L'oferta em resulta de nul interès i no en cerco cap que més ho sigui. Traginar de casa a la feina i de la feina a casa. El fet, el traginar, dels que em trobo cada dia a la feina, a l'ascensor, al replà, queixos, d'acudit rialler suat i fermentat, conformat de vés a saber quines compensacions amagades de mermat soroll i d'esquerranós tracte, de mà esquerra, vull dir, inconegut o que no en sóc conscient de coneixe'l per manca de recepció. Cabòries de capcinada d'ull mig clos que contempla a la bella Stana a les portes de resoldre un nou i idèntic crim.