No desespero

Diumenge 14 de febrer 2016

No vaig a missa i, com cada diumenge, la meva missa particular, la ruta Bach, no exempta, no mancada, de tenebrós celestial encens. Divinitzar una mena d'engany cregut com a missatge increïble o com a credulitat veritable. Ganes de renegar sense renec de la impositiva religió. Me'n faig creus. Sols música, només música, res més, sense plantejaments. Creure amb ídols d'aparença ferma i fonamentats en la volàtil volatilitat del fangós terra dels pantans més humits. Fanàtic credo. Ho escolto. Ho segueixo. No desespero. No sóc Nietzsche i, en Joan, que l'odiava, que no m'odiava, em deia que m'hi assemblava. No desespero, reitero, de trepitjar Sant Tomàs i escoltar, sense entendre, sense voler entendre, només escotar música i obviar els missatges tenebrosos esplaiats, evaporats, en les àmplies naus que voldrien escampar bones noves subjugades a fes incertes i indemostrables.