Mestressa del canvi

Dilluns 15 de febrer 2016

M'obligo a escriure cada dia. Una necessitat. Diumenges de descans inconeguts. No m'ho crec. No em desagrada, però, si haig de ser sincer, no em satisfà. Etapa vital de canvi al no sé pas què, com el país, al no sé pas què. Tant se val. Intenció de millora. Esperar viure els canvis amb ganes, amb intensitat i amb el grau d'il·lusió de baix to que em caracteritza. Que no s'estronqui sobtadament per una mal atzar entrompat i de batzegada comatosa mortal, atropellada, capaç d'emportar-s'ho tot sense viure el canvi desitjat. Frustrada satisfacció serena i intel·ligent d'haver-lo servit en safata daurada perquè tots en podem ser partícips. No pas de coneixença: lectura, oïda, vista i coneixença comentada de feina molt ben fet de la serena Muriel, la mestressa del canvi.