Núvols molt negres

Divendres 26 de febrer 2016

Gairebé no me'n sé avenir: demà no treballo. Aquesta setmana he allargat una mica a les tardes. No és vida i viure tampoc. Sensació estranya de ja estar-hi avesat. S'havia establert una mena de rutina que m'obligava a no estar més cansat del compte els divendres. Fa pinta de nevada. Núvols molt negres a ponent i cap de setmana de repòs. De mica en mica, o massa de cop, arribo a la insipidesa del no saber què dir i de plantejar-se no dir res. La vida reclosa no està feta perquè la visqui si no hi ha opció a petits, no em calen grans, esbarjos capaços de trencar la monòtona reclusió. Núvols molt negres. Acabar de mirar Hawai 5.0 i llegir unes quantes pàgines de les filles del fred. No em desagrada cap de les dues coses. Demà matinaré, si llevar-se a les set del matí se'n pot dir matinar.