No sé si eren feliços

Dimecres 10 de febrer 2016

Devorar llibres. Bonjour tristesse de la Françoise Sagan, en francès, sense saber si em convenia o no. Moments i dies que no em convenen tristors. Esforç de voler estar bé i no optar per desitjar un bon dia als pensaments entristits emplenats de records i d'accions no del tot positives. Intentar tornar a ser el que havia estat. Voler adoptar aquella mena de filosofia heretada, un xic perduda, del no sé si eren feliços, però almenys ho aparentaven i ho volien ser, i, a estones, a moments, a dies, ho semblaven. I, sí, se'n pot dir hipocresia. Hi dec haver estat criat, tant com allunyat d'aquesta mena d'integrisme trist que no és hipòcrita, però que tampoc és sincer perquè no és veritable, com tampoc és vida, és tristor, i que tanta poca vida comporta i gota en satisfà. Tristor, sí, la del mal viure o la d'arribar a viure no del tot bé.