Seixantena de mitjana

Dilluns 22 de febrer 2016

Marits i mullers ahir a l'Atlàntida. Riure trist. Grans repartiment. Patètic. Seixantena de mitjania. Ple com un ou. Pensionistes acomodats aprofitats de temps de vaques grasses sense pensar en conceptes bíblics que auguren temps de vaques flaques. Creences de conveniència. Futur, només el propi i estalviar el mínim d'ensurts. Humà. Poc jovent. Alguns, només alguns, els que deuen arribar a final de més o els que es poden permetre alguna escadussera despesa addicional. Temps de vaques flaques no reivindicatives ni ara ni abans. Fills i nets contractats en la precarietat i remunerats amb miserables euros que els condemnen a immigració il·lustrada i formada, tot deixant un país de joves que, no és pas que es pugui interessar per la cultura, no pas, més aviat, no se la deuen poder permetre i l'obvien per acabar formant part de la subsidiarietat de la ignorància ressentida que tot ho empobreix.