Veus montserratines

Diumenge 28 de febrer 2016

Dec estar afartat de viure en la derrota dels derrotats que de la negativitat en fan senyera de vida i del viure de no veure mai el cantó bo de les coses. Significant insignificança. Ressaltar el cantó dolent per defecte defectuós, el seu, amagat, amarg, i sempre present, i, el dels altres, present i mai amagat. Em reconforten les veus montserratines dels locutors de Catalunya Música, i no per aduladors, si fora per això podria manifestar molèstia, i no la manifesto, al contrari, sensació de serenitat o d'essència del país mamat des de la mamella i del bressol, d'aquesta mena de catalanitat no contaminada de castellanitzat tarannà no cregut. Après a casa, no sé pas si poc sincer, un pèl hipòcrita i, fins i tot, mentider de mentida pietosa, i sàvia, sempre sàvia, segur, de voler tirar endavant i de voler semblar feliç, montserratí, amb els mínims de patiments ridículs i estúpids i de deixar-se de cabòries recriminatòries infelices que infernen  els quatre dies que la casualitat de l'espermatozoide fecundant a l'òvul de la mare ens ha permès viure.