La màquina és una altra?

Dijous 11 de febrer 2016

Dijous complagut al descans del sofà reconfortant. Estirat. Em fa mal la cama. Adolorida. Mal als ossos. No m'hi atabalo. Poc propens a emmalaltir i home de pocs medicaments i d'escasses visites a l'ambulatori. Em deu tocar aviat la revisió del colon. Espero que m'avisin i que no m'hagi de passar com a un conegut que el van intervenir fa dos dies d'una petita molèstia i es va haver de posar en mans de la sanitat privada. Portava massa temps en llista d'espera i la molèstia ja molestava en excés. Pagant, l'endemà la molèstia i la llista desaparegudes de cop, com per art d'artifici. Fa tres anys, quan em van fer fer la darrera prospecció, vaig demanar el cost de fer-me-la fer a la privada. Ho vaig trobar una bestiesa. La màquina és una altra? no em vaig saber estar de demanar. No, la mateixa. Sense espera i que el client disposi de dia i hora. Un pilar de la cosa pública, la república, que trontolla i ens creiem que som més llestos que la gana i que pagant Sant Pere canta. Els que canten, els espavilats que prenen el pèl i la cartera als que volen anar ben servits i priven de bon servei als necessitats de la cosa pública afanyada.