Mare nostra

Dimarts 16 de febrer 2016

Mare nostra que esteu al zel, sigui santificat el teu cony, l'epiretal i la llevadora ... m'aturo sense ofensa. Respecte, el just si se'm respecta. Grolleria que no lliga amb el parlar dels qualificats ordinaris de la mare, la meva. Ordinari, no ho entenc, com a ordinalitat del dia a dia, del què hom acostuma a escoltar i a viure i poca cosa hi té a veure. Moments puntuals i gota acceptats. Ho deprecio. Ho obvio. Tampoc m'esforço massa per a voler entendre l'ofensa dels que s'alcen indignats i que no s'indignen pel que realment té importància d'extrema indignació. Atorgació de fina pell merina de xai selecta i exigència que els demés mostrin cuir de búfal. Ningú, o gairebé ningú, no hauria de parlar d'ètica ni de gaire cosa. Soroll. Ximpleria.