La ciutat de les tres efes

Dimarts 23 de febrer 2016

Polèmica de cognoms catalans al diari del súbdit subsidiari. Lamentable. El pare sempre em deia que no portés cap xarnega a casa. Vivia en un entorn que n'hi havia per triar i remenar. La mare, més tolerant, en passava. Deu ser que sóc com un ari.  Ari pur, de cognom i de catalinat. No me'n vanto, ni me'n sento orgullós. Cap cognom sobrevingut. Els que s'exclamen i clamen puresa, valdria més que callessin, poca cosa són. Visió particular d'haver nascut a la ciutat de les tres efes, fe, feixisme i fanatisme, curulla de gent amb cognoms només catalans, aris, purs, i que van ser més franquistes que en Francu, i ara, els mateixos, els idèntics, els purs, els aris, s'esgargamellen amb el crit in inde inde independència i, ho sento, o potser no, gens, gota, em fa rebrotar una mala llet que es transforma amb mala bava difícil de pair quan el fet s'és mostrat i es vol ser més papista que Papa i no s'és més que un collons de ninot o una mena, per no dir merda, de súbdit subsidiari de tot el què està passant i s'esdevé. Descansat.