A mitges tintes

Divendres 9 de setembre 2016

Curiosos els eufemismes que no afronten la veritat i que són capaços de driblar la mentida. A mitges tintes. M'ha agradat la deplorable definició de conducta improcedent per anomenar un presumpte adulteri o intensa amistat que pot ultrapassar, sense saber, sense confirmació, sense evidències, els límits de la pura relació verbal i sentimental en el sentit més pur i més cast de la paraula. Cap idea si n'és el cas, i, se me'n fum, si l'eclesiàstic i l'aristocràtica dama s'entenen, i no només parlant, o en més o menys amistançada companyonia. Millor, cap i a la fi, home i dona, mascle i femella, animals, instintius, per més sofisticació educada curulla de moral; el cardar, el follar, la íntima amistat, una conducta, improcedent, procedent, tant se val, natural, irracional, plaent i ridícul quan no s'és capaç d'anomenar el pecat pel seu nom amb totes les seves lletres quan hom n'és el pecador de pecats que no van pas contra natura i que puden quan volen ser amagats.