La història de la història

Dimecres 14 de setembre 2016

M'he llevat amb pluja forta. La pluja convida a ser escoltada des del llit o a mirar-la com cau des dels finestrals d'un cafè, assegut en una d'aquelles taules de potes de ferro colat i sobre de marbre atrotinat. Conforta i transpira solitud reflexiva, intimista i netejadora de diades empolsinades, suades, de carregosa somnolència esclafada per impenitents raigs de sol de claror enlluernadora. Necessitat de tornar a la normalitat, si és que la normalitat existeix o no és altra cosa que un producte del nostre imaginari confortador, estabilitzador, del nostre univers mental. La casa del propòsit especial. Una història d'història, inclosa en la mateixa història, en un període inicial anterior, més que antic, i rememorat, possiblement no viscut, segur, per qui l'escriu, imaginat de com podria haver estat si s'hagués viscut i observar que no tothom s'imagina, començant per a un mateix, de la mateixa manera la història de la història, que excés de tendència es té a novel·lar, quan, potser, més em plauria, més fàcil, més real, novel·lar la realitat, el dia a dia fantàstic, anacrònic, imaginari i plujós amb ullades escadusseres de sol lluminós