Quan anava en bicicleta

Dijous 22 de setembre 2016

A Cambridge, quan anava en bicicleta, experimentar que poc em costaria acostumar-me a aquell entorn sostenible. La bicicleta em comporta llibertat quan ressegueixo camins fressats i em comporta pànic a prendre mal quan surto de casa fins no arribar a paratges de civilitzada incivilització absenta de vehicles tractors benzinats. Perill de mort o d'acabar en una cadira de rodes. Els nostres avis amb espardenyes foradades perquè no es podien comprar sabates només pel casori i el néts amb cotxes d'alta gamma. Salt no pas massa assumible per a ments que no estan arrenglerades al civisme que el món no es vol menjar. Vic saturat de cotxes i les mares, amb tot-terrenys, a buscar la canalla a l'Escorial. Embús. I jo això de les campanyes de sostenibilitat que no m'ho crec i ho defenso. Aquest estiu, pedalades fantàstiques envoltat de colleges i d'història, de molta història, grata, plaent, amb la molèstia de les hordes de japonesos, pedalant amb la seguretat de ser respectat com a ciutadà i com a ciclista, per gent que manaven autus de tota mena, com els que potser havien menat els seus avis, aquells que no anaven amb espardenyes foradades i que, quan cotxe menaven, respectaven a un mateix a i a Déu i a sa mare.