Passar per sota o pel costat

Divendres 30 de setembre 2016

La soberanía nacional está por encima de nosotros. Deu ser de Déu. Existeix? Déu, la soberanía? La veritat, la meva, se me'n fot una cosa i una altra. Fe, la mateixa que deu comportar creure en alguna cosa presa a la categoria que s'enlaira més enllà del bé i del mal. Veritat única que sembla indemostrable i imposada amb convicció que ha de ser creguda amb absolutista condició. I nosaltres, jo mateix, que se'm ressua la soberanía, remenant la perdiu i caure al cap de mort del joc de l'oca per tornar a la casella de sortida. Referèndum i referèndum de batalles d'aparença perdudes abans de començar. Costa arribar a ser grans quan les pors tenallen, quan massa ja s'ha perdut, massa, i més es perdrà per pànic a no perdre. M'imagino que passar per sota o pel costat més fàcil resultaria. Soberanía, concepte que está por encima, poc ens veurien passar quan  passaríem per sota o pel costat. No ens veurien. Sacrilegi, però pecar és molt fàcil, un gram de coratge o perdre una unça ben mesurada de vergonya aplanen el camí, es passi per sota o pel costat, els Déus viuen enlairats a l'Olimp.