Desmemòria dels infeliços

Dilluns 19 de setembre 2016

Que curta em sembla la memòria dels desmemoriats i que curts em semblen els desmemoriats que fan ús, en el millor dels casos, fina ironia, de la memòria selectiva convertida en desmemòria. Berlín dos mil setze, ahir mateix, percentatge d'un quinze de dreta extrema. Desmemòria del trenta-tres, desmemòria del trenta-nou, quan la fera amenaçava, bordava i mossegava i massa no n'eren conscients, llavors, fins el dia que les amenaces, les bordades i les mossegades es van convertir en destrucció devoradora. Ja va ser tard. Hi tornen, només una minoria, però hi tornen, apunten la banya. Desmemòria dels infeliços, perquè d'aquesta mena d'infelicitat, se'n digui dreta extrema, feixisme o nazisme, infelicitat, cap i a la fi, i a flor de pell, activa, arrogant i bordadora que amaga molta por, molta mediocritat, molta maldat, tremend patiment, que no els fa dubtar el voler que tothom arribi a ser partícip de la seva por, del seu món finit tremend, derrotat, i, sobretot, infeliç.