La sala de sínodes

Diumenge 25 de setembre 2016

Músics i músiques que poc s'escolten i que no sorprenen perquè massa sorprenen quan són escoltades i et reclamen més escolta. Smetana, el bohemi dels poemes simfònics la meva pàtria. Ahir, avui també, a la sala de sínodes del palau episcopal, el primer quartet la meva vida. Quartet Gerhard. Nivell. M'agrada la música de finals del dinou i de principis del vint. Música nacionalista que empra ritmes del país i oberta al món. Sensació, la mateixa que em dóna bona part del públic assistent, reiterat i retrobat amb gairebé totes les activitats, en tots els actes de la ciutat, la mateixa on també hi viu un altre tipus de gent que enlloc te'ls trobes encara que l'oferta sigui de franc.

Comentaris