El de l'anyell
Dissabte 3 de setembre 2016
Ingenuïtat de creure's que les expectatives de qualsevol mena han de ser viscudes amb la mateixa intensitat de com hom les viu i les experimenta. Em costa creure en res i més encara creure en camins correctes aliens o propis. De camins n'hi ha molts i cadascú pren el seu, i, fins i tot, hi ha qui s'atura i cap en pren. Incòmode em sento quan m'envolto de caminants, siguin de l'espècie que siguin i que em vulguin fer prendre camins no triats, de falsa heterodòxia i de més ortodòxia de la que serà admesa, dogmàtiques, religioses, poc contrastades, que sonen com a petits, grans, tocs dictatorials d'única ideologia i de camí únic, el que segueix al ramat. el de l'anyell.
Ingenuïtat de creure's que les expectatives de qualsevol mena han de ser viscudes amb la mateixa intensitat de com hom les viu i les experimenta. Em costa creure en res i més encara creure en camins correctes aliens o propis. De camins n'hi ha molts i cadascú pren el seu, i, fins i tot, hi ha qui s'atura i cap en pren. Incòmode em sento quan m'envolto de caminants, siguin de l'espècie que siguin i que em vulguin fer prendre camins no triats, de falsa heterodòxia i de més ortodòxia de la que serà admesa, dogmàtiques, religioses, poc contrastades, que sonen com a petits, grans, tocs dictatorials d'única ideologia i de camí únic, el que segueix al ramat. el de l'anyell.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada