Que coixa no vagi

Dilluns 5 de setembre 2016

Sempre apunt l'esborrany de lletra menuda i atapeïda. Sovint no es passa en net fins l'endemà. N'és el cas. Ganes de reposar i estimulat, una de les meves incongruències, per implicacions prescindibles i agraïdes. Tornar tard, a l'hora que la gent comença a viure i jo me'n vaig a dormir. Parada. Sempre gent que arriba a darrera hora, quan es plega, i que vol ser atesa amb tota la consideració que poc tenen per qui els até que no pot plegar. Interès a atendre, volença conveniència que entrin a formar part del somni, de la revolució dels somriures que hauria de ser parida amb tota la genètica dels drets, dels deures, de les obligacions i coixa no vagi amb planificació horària. Bona falta ens fa.