Prou en tinc

Dimecres 21 de setembre 2016

Cada dia m'aparto més de la Mònica, i no la vull deixar del tot, m'agrada, i m'acosto més a l'Ester. Amb una hora de Mònica ara en tinc prou. Amb l'Ester tres se'm fan curtes. Estic en una fase que em pot arribar resultar cansada la capacitat de treball absorbent. No em cal, ni a mi, ni apreciar-ho, encara que l'oferta se'm vengui com agressivament amable que a tot arreu vol estar. Senyera de l'anàlisi del món que poc a après de gaire res, polítics inútils inclosos. Necessitat d'abstreure'm i de passar pàgina, una altra, per això intento endinsar-me en el món de l'Ester, de veu dolça, una mica entrebancada que la fa semblar dubtosa, però de clar objectiu, que m'obre un món calgut en aquests moments, en aquests dies, un món ple de músiques i de falques literàries. M'agrada també i m'és fàcil, només passar del noranta-nou punt sis al cent punt quatre.