Es creua meta

Dimarts 20 de setembre 2016

Què n'espero de la lectura? El mateix que n'espero del viure, un plaer que no em sigui etern i que el pugui collir quan el necessiti. Seria horrorós estar sempre llegint, com ho seria estar sempre alegre, o trist, o deprimit, o eufòric o amb necessitat permanent de satisfer necessitats sexuals: horrorós, però necessari i digne de ser empaitat quan el moment ho requereix. Llegir força de tot. Erudicions en compta-gotes i alguna més de les que convindrien. Empatxen i, massa sovint, l'estomac no està en condicions de digerir. Convé una mica de vi de la bota de la cort del burro. De coses mai se'n sabrà prou. Poc erudit en res i pecar de cultura poc basta pel què m'agradaria pecar. Coix amb negra i amb poesia, gairebé amb un peu amputat i inquiet en altres. Com en la vida, escapatòria, un tastet que sembla de tot i acaba essent de ben poca cosa. Sempre aquella absència, aquella manca que fa semblar que s'arriba i que poques vegades es creua meta i es reneix amb la il·lusió de voler-la creuar, dia sí, dia també, com passa en la vida acompanyada de lectura, de la que es vulgui, una ajuda, un acompanyament. Que costós seria si fora únic el llegir i amb atorgada indispensabilitat més gran de la que hauria d'arribar a tenir per a no esdevenir una complementació massa rigorosa del mateix viure i de tota la diversitat i matisos que comporta.