Va d'oci

Dissabte 17 de setembre 2016

Un pas més cap a la normalitat. Tornar a pencar unes hores els dissabtes. Tarda que apunta a tardor i cap ganes d'endinsar-me en el món de la música viva. Ni el meu espai ni el meu món. Cansat i amb ganes deprimides de dormir, de no pensar i poder evitar caure en una mena de desesperació lícita, i en bona mesura lògica, no desatinada de prendre consciència que la gestió de l'oci resulta massa deficient quan hom no és capaç d'escatir que la negació de l'oci no arriba ni a negoci perquè cap profit se'n treu.